Ens renovem

Doncs això, que despres d’uns quants anys, una constància deplorable, uns continguts fluixets i una prosa millorable aquest bloc necessita un canvi. Ara que començaré la jornada intensiva i que la crisi dels trenta va apretant, doncs m’hi posaré seriosament. Hi haurà un canvi estètic important i segurament ubicaré el bloc al meu servidor. No en tinc ni puta idea de disseny web però de plantilles i programes n’hi ha a patades, o sigui que no hi haurà problema. Pel que fa al contingut em centraré en tres categories ben diferenciades: 1-Cinema i televisió 2-Art i literatura 3-Música; Com podeu veure no hi haurà ni política ni afers personals, crec que hi ha altres xarxes més adients per a aquests continguts. I el repte és poder fer una entrada de cada un dels temes proposats setmanalment, no és pas tanta feina i no saturaré a la gent; personalment em carrega massa les actualitzacions massa continuades, també es cert que n’hi ha que sou el cul d’en Jaumet i heu de fotre-li mà al teclat diariament; us admiro, de veritat, però cadascú té el seus ritmes vitals.

Apa doncs, ben aviat més notícies,

Salut!

 

 



Comentaris tancats a Ens renovem

zombieland

Dissabte vam fer una escapada cinèfila a la sessió golfes del Mataró Parc. Vam optar per la sortida fàcil i més lleugera: Zombiland. No hi anava amb gaires expectatives i vaig sortir sense gaires elogis. Vam disfrutar d’alguns gags força bons, d’una aparició bastant ben trobada del Bill Murray però en general l’argument no té gaires. Després de disfrutar algunes pel·lícules del gènere zombie al festival de Sitges veig Zombieland com un producte fet a mida per aprofitar l’auge que estan tenint els zombies a la gran pantalla i, tot i que això no té perquè afectar en el resultat final d’un  llargmetratge,.



Comentaris tancats a zombieland

Per Nadal

Doncs que voleu que us digui, a mi m’agraden aquestes festes. Sé que durant la meva adolescència tenia com a himne el nihilístic "Feliz Falsedad" dels S.A. però sempre he disfrutat molt aquests dies de maratons culinàries amb la familia. Doncs sí, m’agrada disfressar-me de Pare Noel per als meus quatre nebots, sabent que en el fons tot l’espectacle  és per a que es riguin de mi els adults perquè als nens això que es coli un desconegut panxut a casa doncs els acolloneix bastant, la veritat. Repeteixo, sempre m’han agradat aquests moments i sé que quan passa el temps les absències dels que ens han deixat per sempre poden pesar bastant però sempre queda el record, i el record no té perquè ser amarg. I si només és una excusa per estar plegats amb la gent que estimes i passar uns moments agradables, doncs benvinguda sigui aquesta excusa.

 Bon Nadal i Bones Festes a tots! 

 

 



Comentaris tancats a Per Nadal

Els no nacionalistes

Sembla ser que els únics que són nacionalistes són els catalans (o alguns d’ells), els altres terrícoles son essers aliens a totes aquestes coses, ells són normals com el gran Ferreres ho il·lustra perfectament:

 

 

 preparats per al europeu de basquet no nacionalista?

 

 

 

 

Comentaris tancats a Els no nacionalistes

Els no nacionalistes

Sembla ser que els únics que són nacionalistes són els catalans (o alguns d’ells), els altres terrícoles son essers aliens a totes aquestes coses, ells són normals com el gran Ferreres ens il·lustra:

 

 

 preparats per al europeu de basquet no nacionalista?

 

 

 

 

Comentaris tancats a Els no nacionalistes

Vida

La vida és pendre una cerveza fresca a un xiringuito parlant de banalitats.

 

 

 

Comentaris tancats a Vida

Imagine (un concert a Castelló d’Empúries)

Imagina que et demanen que toquis a un concert a l’Empordà. Imagina que saps que és en memoria d’algú que s’ho mereix i no t’importa ni recuperar les despeses. Imagina que s’ha establert que toques a les 10 de la nit. Imagina que vas de vòlid per arribar a una hora descent. Imagina que al arribar ja porten 3 hores de retard. Imagina que et canvien l’ordre de grups i que acumulat al retard et toca tocar a les 3 de la matinada. Imagina que et trobes que no et deixen cap pantalla de guitarra per a tocar. Imagina que no ets capaç de trobar algú que es responsabilitzi i et consegueixi una pantalla. Imagina que al final com a inmens favor et deixen tocar amb un combo. Imagina que a última hora el que cedeix la bateria decideix que potser no se la deixa a tots els grups. Imagina que hi ha gent que ha pujat a veure’t i s’ha deixat els calers i el temps i que algú ha de marxar perque a l’endemà treballa. Imagina que un dels components del teu grup no ha anat a treballar, quan amb el nou horari imposat si que podia i que un altre component al dia següent ha de treballar 12 hores. Imagina com de merda i despreciat et trobaries en una situació així i imagina com al final has de decidir que no pots tocar de cap de les maneres. Imagina el cabreig que portaries a sobre. Imagina que l’organitzador no s’ha dignat ni a apareixer (la feina no és excusa, si no pots com a mínim delega) i que no s’ha dignat ni a escriure una disculpa dirigida als grups afectats per no parlar de pagar-te les despeses.

 Doncs no cal imaginar gaire, això és el que ens va passar als Silent aquest divendres. Sort que  vam poder veure als Ktulu i que a l’endemà vam tenir un dia de rèlax a la platgeta amb bona companyia que ens ho va fer oblidar una miqueta. Moltes gràcies als que vau venir, us ho compensarem. 0 absolut per a l’organització perquè si no es té capacitat o ganes millor no organitzar res senyors, no coneixia a Zeus però segur que es mereixia un festival molt millor.

1 comentari

Sobre la voracitat Silent

Voracitat Silent: Aquest terme sobre la ingestió d’aliments és propi del grup més heavy de Vilassar de Mar, els Silent. Aquest concepte es basa en el "principi de l’estómag infinit" que es basa en el alimentar-se de forma constant, copiosament i sense limit. Els únics vegetals acceptats a la dieta associada a aquest concepte són: el blat que dona lloc al pa o a la base de pizza, la patata fregida justificativa que anomem "pata, que passa?, la patata és verdura", l’arròs i les mongetes (amb funcions decoratives es poden acceptar altres verdures). L’aliment fonamental és la carn que quan més vermella sigui doncs millor i que per tant va de l’embotit a l’entrecot passant per totes les variants filetejades, trossejades o ensaltxitxades. Sota cap concepte és pot anar del rollo "plat únic" perquè es cauria en el "formiguetisme Silent despreciatiu" que genera mirades ofeses cap  al individu i en aquest context haurà d’assumir la seva condició de "mig home" o "home no complet". És necessari per a cumplir amb el "principi de l’estomag infinit" el factor "aterroritza al cambrer" que es basa en el soposit que el cambrer una vegada servit el menú assumirà que anem servits estomacalment però quan menys s’ho espera se li ha de demanar una segona ronda de menus o com a mínim un altre segon plat (quan toquen els postres un salta de cop i diu -quan puguis ens poses 5 bistecs mes siusplau… amb patates també); sempre amb posat seriós perquè el tema no va de conya. El tema postre ha de ser sempre el que porta més complements, per exemple, si hi ha flam, flam amb nata i flam amb nata i nous caramelitzades sempre s’ha de demanar l’últim que per contra portaria a catalogar al individu de "despreciat formigueta Silent" i tot l’esforç ingestiu d’avanas dels postres hauria estat debades.

el plus macarrons

S’enten com a "plus macarrons" quan un component de Silent després d’haver demanat els copiosos menús demana un plat de macarrons per a ell a part de la resta. Es tolera i s’accepta sota risc de desnutrició del individu o de la solitaria de 15 metres que porta a dins.

Comitè d’Estudis Silents.

Comentaris tancats a Sobre la voracitat Silent

Puntualitat Silent

Puntualitat Silent: Aquest nou concepte del estar al lloc a l’hora que toca és creació genuina dels membres del grup més heavy de Vilassar de Mar, els Silent. Tant singular concepte mereix una explicació detallada dels processos i les dinàmiques del propi fet així com alguns exemples pràctics que el lector trobarà prou clarificadors.

El punt més important és el concepte "mes trenta" que es basa en el principi pel qual totes les hores fixades per a trobar-se son 30 minuts després. Si establim el minut 0 com "l’hora exacte que s’ha dit" i el minut 30 com "l’hora real en que arribaràs" se’n poden derivar varis conceptes lligats al principi de puntualitat Silent. Així doncs, la franja de minuts compresa entre 0 i 30 minuts són els molestos "minuts britànics" que sota cap concepte poden ser profanats perquè normalment corresponen als "minuts m’estic preparant" que poden voler dir varies coses: higiene personal, autoestimació matinera, procés de canvi de cordes d’instrument, cafè + croissant o revisió de correus, feisbucs, fotologs o equivalents (en algun cas s’han donat tots a l’hora durant els anomenats minuts britànics"). Entre els minuts 30 i 35 anomenarem al individu "home d’estricta i recta puntualitat Silent". Fins al minut 45 s’es puntual. A partir del minut 45 entrem en la franja d’inpuntualitat Silent que pot semblar clara però que entra en un terreny difús d’especulacions i justificacions diverses que poden fer allargar la puntualitat fins ben bé als 60 minus. A partir dels 60 minuts es pot dir amb seguretat  que una persona és d’"impuntualitat Silent" que donades totes les explicacions anteriors també podriem anomenar-ho "impuntualitat amb un parell de collons".

Sobre el plus Krispies

S’anomena "plus krispies" als minuts extres que certs membres s’han pres com a privilegi. Fonamentalment es basa en el principi que al concepte "mes trenta" se li han d’afegir uns minuts extres per a poder-se menjar els krispies amb llet avans de poder sortir de casa. També en aquest cas mai es pot profanar sota el risc de desnutrició del membre o de la solitària de 15 metres que té a dins.

Comitè d’Estudis Silents.

1 comentari

Cap al megafestival més macarra: Hellfest awaits!

Doncs sí ja estem a poques horetes d’agafar el cotxe i anar cap a la Bretanya a veure una mica de heavy del bo. Pel amants del gènere és un cartellàs de la òstia, sempre us dic que gairabé vaig plorar al veure el cartell definitiu. Aquest any ens casquem el festival del pal marquès, anem d’hotel. Dormits, menjats i cagats anirem a fer una mica el cabra durant tres dies, ja tenim una edat però ja sabeu que diuen del "vells rockers". Apali us deixo una selecció d’uns quants videos de grups que tocaran. Atenció!: els dos primers videos son de Death Metal i poden ferir la sensibilitat d’algun espectador, com diu el segura a El Dia de la Bestia "heavy? esto no es heavy, es death metal , que hay una diferencia, eh!"

 

 
 

 

 

 
 
 
 

 

Comentaris tancats a Cap al megafestival més macarra: Hellfest awaits!